Una escoleta amb infants de 0 a 3 anys que fa ciència? Les persones adultes que ho heu llegit segurament mostreu estranyesa, però l’explicació és molt senzilla.
El desig d’entendre el món a través de la pròpia intervenció és compartit per investigadors i infants, i els porta a una espiral de coneixement que s’inicia amb una pregunta, que segueix amb l’acció directa sobre la realitat per veure com respon, que provoca la recerca d’explicacions en funció de les evidències recollides, que planteja la necessitat d’ampliar les maneres de pensar i que mai acaba perquè sorgeixen noves preguntes que demanen resposta i van ampliant l’espiral de recerca. Un procés molt ordenat i controlat en els grans, molt més caòtic en els petits, però força paral·lel. Un paral·lelisme entre la recerca adulta i la descoberta dels infants que només és possible si deixem de pensar en la ciència com allò incomprensible reservat a persones molt especials i passem a entendre-la com la manera en què la humanitat interpreta els fenòmens del món, només que amb algunes regles específiques. Molt més propera.
És com l’entenem a la Upetita, on senzillament posem atenció als moments quotidians que mobilitzen fenòmens del món per posar-los intencionadament a l’abast dels infants de forma lliure i oberta, sense obligació de fer només allò que els adults esperem que passi en el moment que volem que passi. La curiositat natural dels infants per comprendre el funcionament de l’entorn en el que viuen i l’esforç de les educadores per cercar materials escollits amb cura, asseguren l’èxit de la iniciativa.
A l’espai de ciència per a infants, l’Explora 0-3, hi trobareu una pissarra magnètica i materials diversos per veure quins s’hi enganxen i quins no; un mòdul amb canals que es poden moure per orientar el recorregut que hi farà una pilota; unes cintes elàstiques penjades d’una barra amb altres cintes semblants però no elàstiques; una col·lecció d’ampolles per provocar interès de diversos colors, mides, formes, moviments o sons de les llavors que contenen, una ampolla pintada negra que no deixa veure què hi ha dins per crear curiositat; una taula plena de forats de diferents mides amb materials escollits amb cura: cadenes metàl·liques pesades front a cintes de roba lleugeres; volanderes metàl·liques, no deformables, i volanderes de goma que es poden introduir a qualsevol forat…
I els infants actuen en aquest espai de la mateixa manera que fan sempre a aquesta edat davant de qualsevol cosa, fent accions de coneixement dels objectes: agafar, tocar, prémer, sospesar, llençar, moure, apilar, transformar, combinar amb altres materials, i provar i comprovar sense fi. Tot mentre observen, participen i interactuen amb l’acció dels companys, fet que enriqueix l’acció individual. I per descomptat, amb mirades de complicitat i somriures satisfets cap a la persona adulta de referència, les educadores, que amb la seva presència donen valor i recolzen les seves accions.
Montserrat Pedreira, directora dels estudis d’Educació d’UManresa