L’art en la infància és una necessitat. Sembla una frase molt òbvia, però cal parar atenció a com oferim oportunitats artístiques a l’infant i com l’acompanyem en el camí d’expressar-se.
L’art, en totes les seves vessants, ens ofereix la possibilitat de crear, d’experimentar, d’investigar possibilitats i de sortir d’allò que ja han fet d’altres abans que nosaltres. Els infants són grans subjectes, sense prejudicis ni normes establertes, amb una creativitat que no té límits si nosaltres, com a adults, no la tallem. Ells es van plantejant reptes i preguntes: com puc pintar aquest tros de fil?, puc sucar-lo dins del pot?, em serà més fàcil si vesso el pot a sobre el fil?
Tal com deia Einser (2004:239), «hi pot haver més d’una resposta a una pregunta i més d’una solució a un problema». L’art ens fa obrir la ment, trencar estereotips, ens fa sentir capaços i lliures.
Si els infants poden triar allò que més els interessa, perquè evidentment en un espai on conviuen 15 nens i nens, potser no a tots els agrada fer fang, han de tenir a l’abast material divers perquè siguin ells mateixos que puguin escollir amb quin volen aprofundir i treballar en aquell moment concret.
Materials com pasta de sal que possibiliti activitats com pastar, aplanar, pressionar amb el puny o amb un estri faran que l’infant adquireixi nous aprenentatges i millori la seva capacitat manipulativa. Alhora, estarà expressant allò que sent i d’una manera molt intuïtiva i natural formarà la seva personalitat, la seva identitat, sense prejudicis, amb la llibertat de poder fer i desfer, de provar, d’investigar el material i, per què no, de donar-li nous usos, noves maneres d’interaccionar amb ell i de trobar noves solucions a nous reptes.
També han de poder tenir la possibilitat de reprendre una tasca del dia anterior, motiu pel qual l’espai quedarà a mig recollir. D’aquesta manera fem els aprenentatges significatius i defensem els interessos i inquietuds dels infants d’una manera real i immediata.
El nostre paper com a mestres és important i decisiu. Moltes mestres han estat més preocupades per donar l’àlbum de final de trimestre que de cuidar els cors dels seus alumnes.
En primer lloc, per saber què interessa als infants, cal observar-los detingudament. Que fan, com ajunten el material, si els ha faltat algun element, si s’hagués pogut enriquir la proposta si hi haguéssim afegit troncs, per exemple…
Deixem enrere els fulls en blanc i els colors i donem pas a tot el gran ventall de material que ens ofereix el món que ens envolta. Donem-li una volta, donem altres usos a un material existent. Siguem realment creatius i resolutius. Creem allò que tenim al nostre subconscient i no pensem en com hi han arribat d’altres. Com hi arribarem nosaltres? Quin camí haurem de recórrer per buscar i/o trobar solucions?
Quan un infant juga amb una taula d’experimentació amb taps de suro i els posa un al costat de l’altre fent una sanefa, no està fent art?
Adriana Prades, educadora de l’escola bressol Upetita