Què volem dir quan parlem de materials? Per trobar una definició, la RAE ens diu que es tracta “d’un element o combinació d’elements, generalment en estat sòlid, que s’utilitza per cobrir necessitats específiques”.
A l’etapa de 0 a 3 anys podem trobar molts materials pensats per cobrir les necessitats específiques que tenen els infants mitjançant el joc. Però ens podem preguntar: tots aquests materials cobreixen realment aquestes necessitats?
Aquí és quan trobem els materials estructurats i/o desestructurats. Ens referim als estructurats quan són materials pensats i dissenyats per assolir uns objectius educatius concrets segons el moment maduratiu de l’infant, com per exemple els trencaclosques o els llibres. En canvi, els materials desestructurats són els que no tenen cap estructura ni una finalitat concreta, són oberts i ofereixen la possibilitat de fer joc lliure als infants. Alguns exemples poden ser les pedres, els pals, taps de suro, pinces, robes o cartrons.
Segurament, sovint heu pogut veure infants jugant amb pinces d’estendre, amb pals, tuppers, cartrons, pinyes i, probablement, cada infant els ha donat un ús o un joc ben diferent. Fins i tot segur que, en algun moment, heu observat infants jugant amb els embolcalls d’alguna joguina que se’ls ha regalat. Albert Einstein un dia va dir: “El joc és la forma més elevada d’investigació”.
Aquí és on rau la riquesa d’aquests materials. Quan els oferim, estem afavorint la imaginació, la creativitat, el pensament i la concentració dels infants. És en aquest moment quan nens i nenes són protagonistes del seu joc, creant les seves pròpies regles i trobant-se amb els seus límits corporals i de l’entorn que els envolta, donant resposta a les necessitats que tenen en aquest moment i afavorint el desenvolupament cognitiu i el procés educatiu. Com a adults, hem d’oferir als infants materials que no els condicionin a fer un joc en concret.
Però, tots els materials són adequats per als infants? Doncs no. No tots són vàlids en tots els moments. Hem de saber triar materials segurs, que no els puguin fer mal ni es facin malbé en poc temps, i també que s’adeqüin al moment evolutiu en què es troben els infants. Hem de poder oferir una varietat de materials amb un bon espai que convidi a l’exploració, el moviment i la creació de nous jocs. Mitjançant l’observació, l’adult farà l’acompanyament d’aquests materials desestructurats i podrà veure quines necessitats està satisfent o necessita per continuar el seu desenvolupament.
I que bonic que és observar els infants utilitzant aquest material, creant i imaginant! Posem un exemple. A la Upetita hem observat com uns drapets de ganxet de diferents mides i colors han esdevingut embolcalls de peces per embolicar un suposat regal, o s’han convertit en platets, o els han servit per amagar-se i fer “tats” o per tapar diferents parts del cos. I com més temps tinguin aquest material, més usos li podran donar.
Deixem-los gaudir, imaginar i interaccionar sense interferir, perquè faran un joc ben ric i sorprenent. Simplement, deixem-los ser infants.
Olga Mora, educadora de l’escola bressol Upetita