A l’etapa 0-3, sovint ens referim a “l’infant capaç”, però què entenem per capaç?
Segons el diccionari, capaç és qui té capacitat, qui és apte o hàbil per fer una cosa que és possible d’assolir.
Sabem que un infant és capaç d’assolir molts aprenentatges, però hem d’anar amb compte de no caure en l’error d’avançar esdeveniments o, al contrari, optar per l’abandonament.
Oi que no ens passaria pel cap fer caminar un nadó de 2 mesos? Però sabem que no és capaç de fer-ho, oi? Aquest és un aprenentatge biològic i, quan a nivell motriu estigui preparat, ho farà. Això sí, no el posarem dret abans no estigui preparat, però tampoc el tindrem sempre assegut en una hamaca, impedint-li el moviment.
Els professionals de l’etapa 0-3 mirem l’infant com el protagonista dels seus processos de desenvolupament i aprenentatge i sabem que és capaç d’establir relacions, de prendre decisions i d’obtenir eines per gestionar les seves pròpies emocions. Sabem que l’infant és capaç de tot això, però hem de ser conscients que perquè tot això passi i els nens i nenes puguin fer-ho per ells mateixos, és necessària i molt important la tasca de la persona adulta, que fa un acompanyament respectuós dins d’un clima de confiança.
Sabem que un infant de dos anys és capaç de recollir el seu plat de la taula, de fer demandes a un adult, com per exemple “vull aigua”. És capaç de relacionar-se amb iguals amb respecte: “té una peça, la posem aquí?” i comença a tenir eines per gestionar les pròpies emocions, com ara dir “no m’agrada” o “vull una abraçada”. Si un infant està en un espai preparat i amb un adult que l’acompanya, podrà ser capaç de la majoria de reptes que es plantegi.
L’equip educatiu de la Upetita observa i reconeix les necessitats individuals de cada infant per saber fins on pot fer per ell mateix i quan necessita l’ajuda de l’adult. Alhora, oferim reptes adequats a l’etapa educativa.
Sabem que els infants necessiten temps per fer, per descobrir, per resoldre, per integrar petites accions i assimilar nous coneixements.
Des de la Upetita acompanyem en tot el procés, deixem temps suficient perquè facin les coses i planifiquem tenint en compte les seves característiques i els ritmes individuals. Preparem un ambient pensat, coherent, organitzat i agradable, juntament amb uns materials per potenciar una autonomia real.
Per exemple, en el moment de beure aigua, actuem de maneres diferents. En el cas dels nadons, som nosaltres qui agafem el got i els el donem. A poc a poc, quan l’infant ja l’agafa, només el subjectem per sota. Quan l’agafa amb fermesa i seguretat, ja deixem de subjectar-lo. Més endavant, deixem el got sobre la taula i és l’infant qui l’agafa. Finalment, serà capaç d’agafar el got i servir-se aigua de la gerra. Sabem que l’infant és capaç de servir-se aigua amb la gerra, però li l’oferim quan està preparat, ha passat per tot el procés, ha tingut un acompanyament respectuós i el seu temps per anar assimilant tots els aprenentatges.
L’infant és capaç si ho fa al seu ritme i el deixem ser infant.
Núria Valdés Mirón, directora de la Upetita