A la Upetita, escola bressol de Manresa, seleccionem materials artístics pensant en les accions i els aprenentatges que poden generar en els infants. Per afavorir experiències riques, el material ha d’oferir múltiples possibilitats d’acció i estimular la interacció.
La realitat és que els infants són tan creatius que ens sorprenen quan utilitzen un material i li donen un ús inesperat per a l’adult. L’adult ha de saber llegir i donar continuïtat a aquestes intervencions que sovint són generadores de noves idees. Davant d’aquesta realitat, l’adult ha d’oferir a cada infant allò que li genera una inquietud i que vol continuar descobrint i coneixent.
Prestar atenció a aquests interessos dels infants ens permet aprofitar per fer emergir coneixements d’altres àmbits del coneixement. Per exemple, quan oferim punxons amb el cartró estem treballant l’espai matemàtic (fora/dins, gran/petit) o quan donem tisores, a més de treballar la psicomotricitat fina i la gestió de la força, treballem conceptes matemàtics i científics. Per una banda, perquè un tros el fem en molts trossos petits, treballem les mides i les formes (triangles, quadrat…), podem comptar-los i fer numeració, i els infants poden fer les primeres seriacions espontànies. A més, ocupen un espai concret quan omplen el terra o la superfície on posen els diferents trossos de cartró. Sembla mentida, però l’estan ubicant en l’espai (al costat, al davant, al darrere…) i s’estan orientant en l’espai.
La riquesa d’oportunitats que ens ofereixen els diferents materials s’amplia quan sortim dels més comuns i n’utilitzem de nous que no són tan habituals a un espai artístic de 0-3 anys. Parlem, per exemple, de gasses, de pipetes, de malles de fruita o de cotó.
Una premissa important és no ensenyar com s’han d’utilitzar les diferents eines i materials que proposem. Si li diem a un infant que un pinzell s’agafa per una part concreta i que abans de pintar ha de sucar-lo amb aigua li estem tallant la curiositat i la descoberta. Pensem-hi, perquè potser aquella criatura vol descobrir quina part del pinzell pinta més. Això li obre tot un ventall de possibilitats i d’adquisició de nous coneixements. Si la fusta del mànec rasca el full o el suport que estigui fent sevir, l’infant s’adonarà que si prem més el paper es trenca i anirà autogestionant aquesta força. L’infant lliure observarà que si no suca el pinzell no deixarà cap rastre sobre el suport que tinguem, però que si suca el mànec a la pintura i el posa sobre un paper li quedarà alguna cosa semblant a un petit cercle. També s’adonarà que el traç pot ser molt diferent o descobrirà que si suca els pels que té el pinzell en aigua o pintura, el resultat serà una taca del color amb el qual l’hem sucat.
Tots són descobriments que farà l’infant, passant per moments molt diferents que culminaran en una destresa utilitzant l’eina. Una destresa que no va en contra de l’expressió artística emocional i personal.
Adriana Prades, educadora de l’escola bressol Upetita de Manresa