És viable realitzar projectes a l’etapa 0-3? De quina manera i com? Sobre quins temes? Aquestes són algunes de les preguntes que una persona adulta es pot fer. Últimament està molt de moda parlar sobre el treball per projectes en l’àmbit educatiu, però, de quins projectes? Qui els decideix, l’infant o l’adult? Realment aprenen més treballant així? És viable fer-ne a l’etapa 0-3?
Si busquem una mica d’informació al Departament d’Educació de la Generalitat trobem que treballar per projectes és una opció metodològica per fomentar un tipus diferent d’aprenentatge, centrat en les pròpies motivacions, on els propis alumnes es qüestionen un tema d’estudi, fan cerca d’informació (llibres, revistes…). Els alumnes es plantegen què saben sobre aquell tema i què en voldrien saber. Al llarg del projecte es treballen tots els continguts curriculars.
Així doncs, si coneixem l’etapa 0-3 i tots els processos d’aprenentatge que fan a cada edat, ens podem plantejar si podem dur-hi a terme un projecte. I la resposta és sí, però que dependrà de com es treballi, de com s’introdueixi i de com la mestra s’organitzi amb el grup d’infants.
Està clar que parlem del grup de 2-3 anys, quan nens i nenes comencen a tenir un vocabulari ric, uns hàbits i una motricitat adquirida.
Us en posaré un exemple dut a la pràctica el curs passat:
Els nens i nenes tenen accés a imatges sobre festes i tradicions catalanes i pròximes al territori.
De totes les que tenien, n’hi va haver una que a la majoria del grup els va cridar l’atenció: El correfoc de Manresa. A partir d’aquí, la mestra va anar observant els diferents interessos del grup. A l’inici els agradava molt la música, així que van escoltar les diferents cançons i van descobrir que n’hi ha que es ballen en parella, com el Valset de la Víbria i el Drac; d’altres, de manera individual, com la dels Dimonis; i d’altres, tots junts com la cançó de Vacances. A partir d’aquest interès vam treballar el so (fort i fluix), els ritmes, els instruments… Amb els balls vam treballar la coordinació corporal, molt necessària en aquesta edat i la pròpia imatge. També conceptes de ciència amb l’orientació espacial.
També vam treballar tots els noms dels dracs, la quantitat que n’hi ha, la grandària, els colors…
Els infants, cap a finals de curs, van decidir construir un drac com el Nas de Sutge. Aquí rau el més bonic dels projectes, que et porten a llocs imprevisibles i/o no planificats. La mestra ha de gaudir i saber reconduir per potenciar al màxim els aprenentatges. Així que, amb el grup d’infants vam decidir quantes caixes necessitàvem, de quina mida i com les volíem decorar. Així, quan sonava la música a la placeta podien agafar el seu drac i fer-lo ballar.
Va ser més fàcil, més enriquidor i més significatiu pels infants treballar tots els conceptes que diu el currículum a través de l’interès pel correfoc. Està clar que es poden treballar d’altres maneres i perspectives, però veiem que fer-ho a través d’un interès fa que és connectin amb el que fan, que gaudeixin més del procés i, sobretot, integrin millor els aprenentatges.
De ben segur que el mateix projecte del Correfoc no es pot repetir dues vegades, ja que cada infant és diferent, cada grup té les seves característiques i els interessos són canviants. De fet, aquest any, l’interès s’ha centrat en els gegants.
La clau sempre és observar i escoltar els infants i que les mestres planifiquin de tal manera que es potenciïn al màxim els aprenentatges.
Núria Valdés Mirón, directora de la Upetita.